dilluns, 4 de maig del 2015

Pensaments salats

Gens premeditadament, els joves exploradors urbans han decidit escrutar i robar un petit secret de la natura. A veure què passa.

Les roques, punxegudes, bastant desordenades i alhora col·locades en plena harmonia, fregant les onades, un pèl salades- tampoc no gaire-, conviuen l’estampa amb uns eriçons foscos, amb punxes erectes però passives. Les roques, aspres com el paper de vidre i suaus com el marbre, tenen una bonica presència als ulls de la carn més aviat jove. Les roques, que estan quietes, són testimoni de les trepitjades no gens fermes de peuets, peuots i capritxoses ungles, dits, lligaments i tendons. Els peus vigilen, curosos i preventius, tot allò que en el futur més immediat trepitjaran. Vacil·lant avancen fins a la coveta marina que queda a quinze metres (potser setze, o potser vint-i-dos... qui sap, potser vint-i-nou) però estan a les ordres d’uns novells mariners que opten per explorar aquella zona apartada de la salvatge i rebonica Costa Brava. I sí, avancen vacil·lants però amb contundència i tenen ganes d’arribar al seu destí. Havent accelerat uns sis metres enllà, minora la seva vulnerabilitat, i la seva disposició a ferir-se per aconseguir-ho s’infla com un globus. Arribats a dins la cova, el so d’un tambor amb el seu ritme constant, simètric i sobretot sord; ressona i acompanya als exploradors urbans allà a dins. I tot és perfecte. Aquella nerviosa i dura musculatura del començament esdevé més laxa. I quina aigua més gèlida! És cert que som a primer de maig, i que ha fet una nit fresca. També és vàlid anunciar que no fa vent, i que la mar és cristal·lina. Si es giren veuen el poble de davant, emmarcat per la silueta d’unes altres roques superiors i més escarpades. I si miren a sobre tenen un sostre natural fosc i humit. L’aire que respiren els exploradors urbans és salat i blavós i estan envoltats per la més rigorosa intimitat. I si es miren entre ells, saben que assoliran un propòsit.


Gens premeditadament, els joves exploradors urbans han decidit submergir-se, a veure què passa. Un, dos i tres: fred.


Blavor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada