Els cinc sentits i la memòria: l'Instagram i els seus filtres.

Podem escoltar, veure, degustar, tocar i olorar. La perspectiva d’avui té a veure amb els nostres cinc sentits. Però vull afegir que des del meu punt de vista en tenim un sisè que es diu memòria i aglutina els cinc clàssics. El fet de poder recordar ens fa molt especials.

Fa uns mesos vaig tenir la sort de poder compartir unes paraules amb un micròfon entremig. Concretament va ser a Santa Susanna, un indret del nord del Maresme difícil de trobar si no hi has anat mai.  I aquelles paraules, pensaments meus que volien sortir d’una manera o una altra, ho feren en forma de paraules articulades. I avui pretenc fer-ho a través de paraules més o menys organitzades, celebrant l’obertura d’aquest nou espai i començar a regalar-vos una perspectiva meva.

M’agrada pensar i recordar allò que ha passat en qualsevol moment que el meu disc dur intern hagi pogut guardar. Podem recordar de forma forçada, és a dir, obrir els arxius i carpetes de dins nostre i escollir què va passar en el record en qüestió. Tenim aquesta vessant més robòtica que ens permet escollir el que pensar; som el nostre propi emmagatzemador de les nostres vivències. Però hi ha un punt en qüestió que m’emociona bastant: el fet de poder recordar aquelles coses sense que nosaltres ho vulguem. Sentir l’olor de coca recremada que em transporta als estiuejos a Serrateix; escoltar una cançó que et sedueix cap a  aquella nit, aquell viatge o fins i tot una etapa en concret. Veure un paisatge, un rostre uns ulls que et transportin fugaçment cap a aquella persona o a temps remots; un cotxe que havies conduit i ja no condueixes, pots recordar tots els viatges i experiències passades dins d’aquella ferralla amb motor. Tocar la pell d’ella i viatjar a través del temps amb tot el relacionat amb aquest tacte i persona. Menjar els macarrons de l’àvia i tota l’explosió que això comporta.

En tot cas, aquella tarda-vespre de calorós i humit estiu al poble maresmenc vaig gosar fer una comparació bastant estranya relacionant els records i les xarxes socials. Penso que l’emoció que se sent en recordar qualsevol cosa és el filtre d’aquella memòria. I és en aquest punt on aporto aquesta semblança i equivalència amb l’Instagram. En el moment que volem immortalitzar un moment i posar-li un filtre. És aquest filtre de l’aplicació el mateix que l’emoció que es pugui sentir quan passa. I poder recordar cada cosa amb l’emoció del moment.

I és aquesta la perspectiva que he volgut compartir amb vosaltres avui. Us recordo que m’agradaria que m’aportéssiu la vostra comentant aquí a sota! Creieu que és encertada aquesta comparació dels records i les xarxes socials? Creieu que tenen altres semblances? Aporteu! A reveure!